inici

Tema: Desequipa el que vulguis
Jose Agustí
13-02-2021
Des equipament igual a equipament poc adequat...
Quin esdevé el jutge? Qui posa els límits?
Seiem i ho parlem?

Em sembla que es una vergonya que es justifiqui les accions de des equipament sense diàleg previ.
El material es retorna o no?
picaor
13-02-2021
que no ponen nada en netflix esta tarde?
Jose Agustí
13-02-2021
No se Bou, però anonimat igual a covardia.
Jo no tinc temps de veure series.

picaor
13-02-2021
Has visto PIKACHU.... Es buena
Picachu
14-02-2021
O un poco de cine español ochentero.... Con la saga de

EL PICO
El_Pico
14-02-2021
una peli bona però antiga es "The Flintstones", ara no recordo la traducció a l'español...
Lazarillo
14-02-2021
Si es más de literatura.... Mi recomendación es la novela pica-resca... Aunque no le veo muy de interés por la cultura
Pau March
14-02-2021
Hola a totes,
Em dic Pau March i alguns ja em coneixeu. Vaig néixer i créixer a Tarragona tot i que he viscut anys fora i per motius familiars visc a Terrassa des de fa uns mesos. Soc l’equipador que ha detonat tota aquesta polèmica i com és normal m’han arribat múltiples enllaços a aquest fòrum i altres comentaris despectius a les xarxes, quina passada com corre la info!
Fa uns dies que llegeixo i penso en si cal o no invertir una estona en redactar aquestes línies i avui finalment m’he decidit; segur que generaré comentaris de tot tipus però desitjo que siguin constructius i el meu missatge arribi a la comunitat que estimeu La Mola, les seves escalades i vivim l’escalada amb la mateixa passió.
Les primeres setmanes que vaig estar de forma intermitent a Terrassa pujava a entrenar a les Agonies per proximitat on vaig fer totes les vies i per seguir entrenant vaig atrevir-me a equipar un parell de vies amb un nom poc encertat tot i que no pretenia ofendre a ningú. Concretament en son dues: la primera “Violant els clàssics” que entra per la “No hagas bromas” i acaba a “L’Esquirol” és una variant de roca dolenta però amb cantos sense picar; jo mateix vaig estar caient una vegada rere una altra arrencant cantos fins que vaig ferla amb els actuals (possiblement amb les últimes repeticions ja no està igual). No estic orgullós d’aquest equipament, és una variant curta sense moviments de massa qualitat però aporta un plus més de dificultat a la paret. La segona via que vaig equipar (la primera del sector començant per l’esquerra) batejada amb el nom “Pica pica” té picats per la pèssima qualitat de la roca en els primers metres (estil paret gran) i retocats més amunt per buscar una línia mes escalable i continua.
Dit això vull dir que en aquell moment no coneixia que tot aquest tema es visqués amb aquest nivell de intensitat i rigor en aquesta escola fins setmanes més tard quan jo mateix vaig agafar el compromís que tornaria a revisar-les i vaig plantejar desequipar la “Pica pica” si no podia convertir-la de nou en una via que seguis mes l’estil que es desitja aquí. La meva intenció era tenir més espai de joc i aportar noves vies a la comunitat escaladora.
M’entristeix profundament veure comportaments tan rebutjables, incívics, irrespectuosos, covards (i un llarg etc...) com els comesos per aquells que es fan dir “pax vovis” més quan no és un fet aïllat en el temps i ja han marcat una tendència que s’allunya molt d’aportar i fer progressar aquest esport. Poden estar segurs que hagués estat encantat de seure amb una birra a la mà a discutir sobre tot això amb ells, vull pensar que hauríem apropat idees i hauríem evitat avivar l’estupidesa humana com fan contínuament.
Pel que fa a Sescorts, és un sector on vaig pujar per provar la “Trenca micos” i vaig tenir el privilegi de fer la FA. sense modificar res; dies més tard amb el permís del Moru que la va equipar, vaig desplaçar un bolt per tal que qui la provés ho fes amb més seguretat. També vaig equipar l’entrada original que es diu “Josep Turu” que afegeix una extensió a la via d’uns 6-8mts de sostre i que dona un plus de dificultat a l’anterior. Va caldre sanejar i reforçar una llastra enorme en un sostre podrit amb sika i varilles on he de reconèixer que no hi van quedar els millors acabats: no es va camuflar la resina amb colorant ni polir algunes de les peces que reforcen la roca. Fins aquí cap picat. Em comprometo a pujar-hi per deixar-ho el més polit possible ben aviat. Quan vaig encadenar aquesta última vaig equipar una variant que es diu “Geoboulder” que es pot fer per les dues entrades amb dificultats diferents; aquesta línia té una sola presa retocada ja que quan vaig començar provar-la es va trencar l’única agafada que tenia en un pany extremadament llis. El moviment sortia: jo el vaig fer però quedava aïllat un 8A/B de boulder després d’una secció de 8b+ (aprox.) amb una qualitat de moviments pèssima. Vaig prendre aquesta decisió i ho vaig deixar lo més ben acabat que vaig saber. Geoboulder i geoboulder-extension (des del fons) son dues línies amb una qualitat altíssima de moviments i d’alta dificultat (vaig proposar 8c i 8c+ aprox) que gent de la zona esta provant motivadíssima per escalar-les i que desitjo que rebin repeticions ben aviat.
De nou em vaig quedar sense vies i em vaig atrevir a obrir la línia que em va cridar l’atenció el primer dia de pujar allà que creua tot el desplom de la primera bauma de Sescorts. Aquesta via no té nom encara i ho dic per els “bulos” que han corregut… Ara bé quan vaig començar a equipar tot va caure i em vaig trobar en un desplom enorme amb trams de fang. Tot el que hi ha a la via és el que em va caure al terra, m’he endut les boles a casa per sikarles i pujar-les de nou al seu lloc meticulosament. Evidentment en roca d’aquesta qualitat tant baixa ha calgut reforçar, sikar i arreglar algun canto sempre colorant la sika i construint el que es coneix com “tecnovia” i que s’allunya de l’ètica local. Després de tot aquest rebombori no l’equiparia però ara ja hi és i darrera hi ha dies i hores d’esforç, il·lusió, passió i diners de la meva butxaca (igual que les vies desequipades a les Agonies) que desitjo que no ENS robin altre vegada; estic disposat a escoltar tot el que es pensi i dialogar sobre això sempre amb respecte i si hi ha quòrum hi faré el que calgui.
Sé cert que soc nouvingut i que hi ha mogudes anteriors que ja no van amb mi, us ho deixo tot per vosaltres. Jo només vull escalar i conviure amb tots/es vosaltres tranquil, sense problemes, sempre amb respecte i parlant les coses a la cara. Com tothom he pogut tenir reaccions acalorades però ja vaig parlar amb qui creia que havia de fer-ho i demano que no airegeu més pensaments i voluntats que no son meves. Tot el que equipi a partir d’ara a Sant Llorenç s’aproparà més a la manera que heu decidit; és un lloc exòtic i proper ara també per mi, on desitjo poder escalar amb tothom amb bona sintonia i estimar-ho igual que feu vosaltres.
Animo als desequipadors a tenir més valentia i diàleg; segur que aportareu més al mon de l’escalada on hi conviuen moltes disciplines no només la vostra. Jo també faig tàpia, artifo i us demano el mateix nivell de respecte (crec que no soc l’únic). Igualment, informo que la via “Violant els clàssics” serà equipada de nou (de la meva butxaca) ja que encaixa amb la forma de fer les coses de la zona. Proposo un nou nom: “Creuant els clàssics” (Marcel t’informaré quan estigui llest).
Ara ja teniu tots els detalls, no participaré més en aquest debat, jo ho deixo enrere. Em podeu trobar al roco, a la paret o demanar el meu telèfon als conegut i com ja he dit estaré encantat d’escoltar i dialogar des del respecte i l’amor per la vertical. Desitjo una millor convivència en endavant.
Altre vegada felicitar al webmaster per l’enorme feina de documentació que ofereix en aquest web: enhorabona Marcel!
Salut i respecte per tothom.
Pau.






Aquest tema no admet més respostes



Creative Commons License   ©2008-2021 Escalada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac
  Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.
condicions d'ús | contacte